mai no he tingut calendari, el meu rellotge soc jo
que no tinc segons y allargo les hores.
Tu vell timó que m’ajudes, la meva adreça sou tu i el vent
treu-me d’aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més
seguint una estrella potser vaig perdre el cel.
Dóna’m força per cridar, que no sóc d’aqui tampoc sóc d’alla
la meva terra és el mar.
Dona’m forá per cridar, que jo sóc de mi, no sóc de ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres, no crec en les possesions,
docs penso que hi han masses coses que ens separen
i tots son del mateix món, no crec en nacions ni en obligacions.
Dóna’m forá per cridar, que no sóc d’aqui tampoc soc d’alla
sóc part de l’ocea.
Dóna’m forá per cridar, que jo soc de mi, no soc de ningú
la meva terra es el mar fet d’aigua i sal,
sota l’aigua no hi ha veles ni banderes ni nacions,
el silenci que m’envolta es la solfa que em fa viure i ser lliure.
Dóna’m força per cridar, que si l’aigua és amor jo de pedra no sóc,
muilla’m un altre cop dins el cor.



